ELS LÍMITS

Avui, la Sònia Kliass ens ha parlat sobre límits. La primera pregunta que ens ha plantejat a l'inici de la formació ha estat: Falten límits als infants? La majoria hem pensat que sí que són necessaris (jo inclosa). No obstant això, com en molts aspectes de la vida, tot té matisos. Els infants necessiten límits, sí i no.

Aquesta reflexió m'ha fet pensar en la meva pròpia manera d'acompanyar la infància. Els límits són importants, però cal saber quan posar-los i des d'on els establim. En la gestió de situacions quotidianes, m'ajuda molt preguntar-me si la necessitat és meva o de l'infant. Si la necessitat és meva, em toca revisar-me i mirar cap endins; si la necessitat és de l'infant, em correspon posar-hi atenció, cor i acompanyament.

La Sònia ens ha posat un exemple en forma de metàfora molt interessant. Si tanquem els ulls i hem d’anar cap a la porta, segurament necessitarem trobar una referència per desplaçar-nos; el primer que farem serà buscar la paret. Els infants necessiten referents, i aquest és el paper de l’adult. No n'hi ha prou amb estimar els infants: cal educar-los i ajudar-los a desenvolupar les seves eines socials. Perquè això sigui possible, han d’integrar que no ho poden tenir tot, ni com vulguin ni quan vulguin.

La segona pregunta que ens ha plantejat ha estat: Què els passa als adults que acompanyen els infants? I què necessita l’adult per fer bé aquesta feina? La resposta és clara i contundent: ens toca mirar-nos a nosaltres mateixes i observar com ens cuidem com a adultes. Les ràtios desmesurades al nostre país en l’etapa de 0-3 anys conviden a replantejar-se aquest canvi de marc i el ritme del dia.

Per aquest motiu, cal tenir en compte:

• Gestionar el temps i diferenciar allò que és urgent d'allò que és important.

• Tenir energia suficient.

• Mantenir presència (cos i ment).

Fins i tot quan tot sembla estar sota control, podem trobar dificultats, perquè cada infant té necessitats particulars. En aquesta etapa, encara no viuen des de l’individual, no tenen consciència de grup. Una de les eines que ens proposa la Sònia és preguntar-nos: Què puc fer per ajudar aquest infant?

A partir de l'any i mig d'edat, els infants comencen a tenir desitjos i l'impuls d'explorar. Quan l'adult frena aquest desig, sovint es desperta el sentiment de frustració. Per aquest motiu, cal diferenciar les necessitats vitals—com ara la gana, la set o el descans, que cobrirem sempre—dels desitjos de l'infant, que es poden expressar en forma de moviment, com enfilar-se a la taula o agafar una planta d'un prestatge.

En aquests casos, l'infant ha d'aprendre a gestionar la frustració (sempre que no trenqui ni agredeixi cap altre ésser viu). Per tant, cal observar si es tracta d'una necessitat vital o d'un desig.

Exemple: Són les 18 h i l'infant vol seguir jugant al parc, però detectes signes clars de cansament. Si et deixes guiar pel seu desig, et quedaràs al parc; però si et bases en les seves necessitats, que en aquest cas són el descans, anireu cap a casa.

Davant d’una enrabiada, cal empatia. De fet, quan la Sònia ha dit "empatia", he pensat que era molt evident, però en reflexionar sobre com portar-ho a la pràctica, he vist que no sempre és tan senzill.

L'empatia és un procés d'aprenentatge i una feina, però no desgasta. Quan davant d'un conflicte posem empatia, està científicament comprovat que el nostre cervell genera oxitocina. Això ens permet connectar millor amb l'infant, comprendre la seva emoció i entendre d'on ve.

I això no és tot. Hi ha vida després de l'empatia. Podem anar més enllà, i aquí és on entra la compassió, que es manifesta en forma d’acció, preguntant-nos: Què puc fer per aquesta persona? La compassió és proactiva i no genera emocions negatives.

Davant d’un conflicte amb un infant en què considerem necessari posar un límit, cal actuar amb empatia, compassió i altruisme. Podem comunicar-li de manera clara i respectuosa, per exemple: "Entenc que vulguis xocolata, t’encanta la xocolata", validant així el seu desig.

Com posar límits de manera positiva:

• Utilitzar un llenguatge personal: Els infants ho entenen millor perquè és més honest i clar.

• Fer explicacions curtes i senzilles: Un excés de paraules els pot estressar i desconnectar del que estaven fent.

• Davant d’una agressió física, cal ser contundents però serens, expressar-se amb claredat i parlar des de la calma. Sovint, l’adult també viu una alteració emocional i pot reaccionar de manera agressiva cap a l’infant. Mantenir la calma és essencial.

L’adult ha de reparar i donar exemple. Els infants aprenen més del que veuen que del que els diem. Per tant, com a adults, ens toca ser conscients i coherents en la nostra manera d'acompanyar-los.